Cindy Sherman
En aquesta activitat vam treballar el concepte del fals autoretrat inspirant-nos en la fotògrafa Cindy Sherman, que es transforma en diferents personatges femenins per representar i qüestionar els estereotips de gènere.
A partir d’això, havíem de crear tres autoretrats utilitzant la nostra pròpia imatge, convertint-nos en diferents personatges o rols socials inspirats en les xarxes socials, la publicitat, les sèries o la societat actual. Per fer-ho, vam treballar amb vestuari, maquillatge, expressions, filtres i escenografia per construir cada personatge i transmetre un missatge concret.
Cada fotografia anava acompanyada d’un text reflexiu explicant els estereotips o idees que volíem representar amb cada imatge.
Fotografia 1: Educada per a esperar



Moodboard

Foto final
En aquesta fotografia he volgut representar l’estereotip de “la dona que espera el seu marit”. És una idea tradicional en què la dona es mostra pacient, fidel i en un paper passiu, mentre l’home pren les decisions i té un paper més actiu.
Per explicar aquesta idea he utilitzat diversos elements. La persona està asseguda al costat d’una finestra, que simbolitza l’espera. Les cartes sobre la taula representen l’espera d’una resposta o d’algú que no arriba. El rellotge mostra com el temps sembla aturat, com si no avancés. El telèfon simbolitza l’esperança d’una trucada. A més, la postura encorbada i la mirada perduda cap a fora transmeten cansament i tristesa, reforçant la idea d’una espera llarga i pesada.
Amb aquesta fotografia vull fer reflexionar sobre aquest rol i sobre la idea que les dones no haurien d’estar sempre en segon pla, sinó poder prendre les seves pròpies decisions i ser protagonistes de la seva vida.
Fotografia 2: Bellesa obligada
En aquesta fotografia he volgut representar l’estereotip de la “dona perfecta”, que es basa en la idea que les dones han d’estar sempre arreglades, depilades i cuidar molt la seva imatge per ser acceptades. És un ideal que la societat ha creat i que encara avui dia continua present, fent que moltes dones sentin pressió per complir-lo.
Per mostrar aquesta idea he utilitzat diferents elements. L’escena està al llit, un espai íntim, per mostrar que aquesta pressió comença fins i tot abans de sortir de casa. La persona apareix amb pijama, però ja fent rutines de bellesa, per explicar que aquesta obligació forma part del dia a dia. La fulla d’afaitar simbolitza la pressió de depilar-se, la mascareta facial representa la necessitat de cuidar constantment la pell, i el maquillatge mostra tot el que es fa servir per encaixar en aquest ideal. La roba escampada reflecteix els dubtes i la dificultat de decidir què posar-se.
Amb aquesta fotografia vull mostrar com aquest estereotip pot generar pressió i inseguretats, i fer reflexionar sobre la importància de no seguir només aquests ideals i poder tenir una imatge més lliure i real de la dona.



Moodboard

Foto final
Fotografia 3: La càrrega invisible



Moodboard

Foto final
En aquesta fotografia he volgut representar l’estereotip de "la dona multitasca", que és la idea que les dones han de ser capaces de fer-ho tot alhora: treballar, cuidar la casa i gestionar la vida personal.
Per mostrar aquesta idea he utilitzat un espai ple d’objectes diferents, com materials de treball, coses de la casa i objectes personals. Aquesta acumulació simbolitza totes les responsabilitats que s’han de fer al mateix temps i crea una sensació de caos. La postura de la persona és tensa i concentrada, mostrant que intenta controlar tot, però alhora es veu l’esforç i el cansament. Els objectes representen les diferents tasques del dia a dia i la llum neutra fa que sembli una situació normal i quotidiana.
Amb aquesta fotografia vull fer reflexionar sobre aquesta pressió i sobre la importància de no haver de fer-ho tot sol, sinó de repartir millor les responsabilitats.